Tots Sants
Te’ls escoltes i són tot nervi. Te’ls escoltes amb atenció i veus que Da Souza són un munt de coses més. Són divertits. Són molt observadors. Són tan àgils amb les paraules com amb les guitarres, les baquetes i els ponts i les tornades de les cançons. I són una pinya. Quan tenien tretze anys, a Mallorca, ja feien música junts. Llavors feien servir un altre nom. Ara que es fan dir Da Souza viuen a Barcelona sota el mateix sostre i han fet dos àlbums. L’últim, que els va portar a La Casa Murada, és una meravella i es diu “Gran salt endavant” (Famèlic, 2016). [+]
Francisco Contreras, Niño de Elche, juga contínuament. Amb el flamenc, amb un transistor, amb les identitats, amb les expectatives, amb els altres, amb el cos, amb el so. Per a Niño de Elche tot és joc perquè el joc és la manera més seriosa de fer aquestes “petites revolucions” que fa des de fa anys en molts fronts diferents, per bé que molts, nosaltres també, l’hem conegut per la seva revolta més sonada, “Voces del Extremo” (Telegrama Cultural, 2015): textos de poetes del moviment de la consciencia convertits en cançons que es mouen al compàs de les màquines. [+]
Love of Lesbian s’havien tancat a La Casa Murada tres setmanes per gravar la carcassa i els fonaments d’ “El poeta Halley” (Warner, 2016). Però també per trobar-hi un ambient, el so adequat a cada cançó, diu Santi Balmes. Quan vam anar a visitar-los ja ho tenien i es van quedar un dia més per ensenyar-nos què havien fet en aquelles setmanes. [+]
Ens n’havien parlat altres músics. Un noi molt jove que toca la guitarra amb una naturalitat extraordinària. No és que faci coses molt vistoses. És més aviat com si parlés a través de l’instrument. Com si hagués nascut amb una guitarra a les mans. De fet, és fill de músic, Suso Saiz. Ha sentit tones de discos. I ha fet molts quilòmetres acompanyant Iván Ferreiro, Russian Red, Fon Román... [+]